«No deixa mai de sorprendre'm que la pau es doni per descomptada. Jo agraeixo cada dia el fet de viure-hi, en pau. No tothom hi viu. Hi ha milions d'homes, dones i infants que presencien guerres cada dia. La seva realitat és la violència, la destrucció de llars, la pèrdua de vides innocents. I, per viure sense perill, l'única opció que els queda és marxar. " Optar " per ser desplaçats. I això no és triar, exactament.»
La Malala Yousafzai, guanyadora del premi Nobel de la Pau i cèlebre autora present a les llistes de llibres més venuts del New York Times, ens presenta algunes de les persones que hi ha darrere les estadístiques i les notícies que llegim o escoltem, cada dia, sobre els milions de persones desplaçades d'arreu del món. Les experiències viscudes als camps de refugiats que la Malala va visitar li van fer reconsiderar la seva pròpia condició de desplaçada: primer com a persona desplaçada a l'interior del Pakistan quan era petita i, més endavant, com a activista internacional que podia anar a qualsevol lloc del món, llevat de la llar que estima. En " Totes som desplaçades " , que és en part autobiografia i en part relat col·lectiu, la Malala no solament explora la seva pròpia experiència d'haver-se d'adaptar a una nova vida mentre enyora casa seva, sinó que també comparteix les històries personals d'algunes de les noies increïbles que ha conegut durant els seus viatges; noies que han perdut la comunitat, membres de la família i, sovint, l'únic món que coneixien.
En una època de crisis migratòries, guerres i conflictes fronterers, " Totes som desplaçades " ens recorda, per boca d'una de les activistes joves més destacades del món, que els 68,5 milions de desplaçats que hi ha al món són tots persones (sovint, joves), i que cadascuna d'elles té esperances i somnis, i que tothom mereix que es protegeixin els drets humans universals i tenir una llar segura.
