Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba d'arribar a Barcelona. Té vint anys, és cambrer del Nebraska, un bar de la Rambla on l'amo somia amb protagonitzar una pel·lícula de l'Oest, i viu esperant alguna cosa que l'elevi per damunt de la seva timidesa. Per això hi és la Montse, una estudiant acomodada per qui sent una irresistible atracció. Després d'implicar-se en política, amb ella experimentarà l'amor, el sexe i els plaers de la vida. Al mateix temps, una ciutat en flames després de la mort de Franco segueix disposada a pitjat l'accelerador de la història: Barcelona experimenta un renaixement del moviment anarquista que s'enfronta als consensos de la Transició. Duarte, un personatge obscur i desconcertant per a alguns, capaç de matar a ganivetades un home per venjança, enèrgic militant antiautoritari per a uns altres, es veurà immers enmig d'aquesta corrent que l'arrossegarà fins al cas Scala.
Entre la ficció negra i la crònica històrica, amb un peu en els fets reals i un altre en la fabulació, aquesta novel·la recrea els successos més vibrants d'aquella breu primavera llibertària. Una lluita popular que seria desmantellada, el gener de 1978, pels serveis d'intel·ligència de la policia. Només queda una pregunta per fer: qui era, de debò, Miguel Duarte?
