HARTWIG, JULIA / HARTWIG, JULIA
PER PRIMERA VEGADA EN CATALÀ LA POESIA DE JULIA HARTWIG. La poeta Julia Hartwig (1921-2017) ocupa un lloc principal en la literatura polonesa contemporània i forma part del grup dels grans mestres: Czesław Miłosz, Wisława Szymborska, Tadeusz Różewicz, Zbigniew Herbert, Miron Białoszewski... Resistent a tota mena de categoritzacions, defensa una posició pròpia, allunyada de corrents i modes, tot i el seu evident lligam amb la tradició. La seva poesia és una resposta contundent a visions uniformitzants del món i també als excessos subjectivistes i sentimentalistes. Hartwig du a terme una crònica i un retrat de la societat, sempre des d’una poesia plena de lirisme i d’imatges, on sovinteja una bona dosi d’ironia i d’humor al servei de la intel·ligència. En les seves obres subtils i depurades, de gran claredat expressiva, proliferen contradiccions reconciliades que oscil·len entre l’estranyesa i l’esperança.
Com en el cas d’una falena als dits, desenvolupa els seus versos de manera onírica, amb delicades visions cosides per imatges juxtaposades amb fets concrets, històrics, naturals, artístics i biogràfics, evocats hàbilment. Contenen una maduresa intel·lectual i un coneixement de la riquesa del món en tots els seus aspectes foscos i brillants, i en la seva impossibilitat de reducció a una sola fórmula, avaluació o programa. Ha explorat com ningú abans a Polònia la versatilitat del poema en prosa, resultat, sens dubte, de les seves traduccions (Apollinaire, Rimbaud, Max Jacob...) i la seva intensa relació amb la literatura francesa, i gràcies també a les seves llarges estades a França i als Estats Units.
