Les persones s'enfronten a un dèficit de la cura: tenim massa feina, hi ha massa exigències, no tenim prou temps per poder cuidar adequadament els infants, la gent gran, i a nosaltres mateixos. Alhora, la implicació en la política a molts països del món arriba a baixos històrics, tot i que hauria ajudar-nos a cuidar millor, la veiem com una cosa llunyana. Democràcia i cura argumenta que necessitem repensar la democràcia, així com els nostres valors i compromisos fonamentals, des d'una perspectiva cuidadora.
Joan Tronto argumenta que hem de revisar com el gènere, la raça, la classe i el mercat desvien el treball de cures, i pensar la llibertat i la igualtat des de la perspectiva de fer les cures més justes. La idea que la producció i l'economia són la principal preocupació humana i política ignora la realitat: la cura és al centre de la vida humana, però actualment és fora de la política. Democràcia i cura busca les raons d'aquesta desconnexió i argumenta a favor de fer de la cura el punt central de la política democràtica.
